Després. No vull un després sense tu.-
I aqui, asseguda davant l'ordenador veig que tot... es consumeix a una velocitat vertiginosa, i que no hi puc fer res. Res per evitar-ho, però tampoc per deixar-ho de fer. I que tot me deprimeix, que sempre me passa el mateix, però que he de fer un esforç i somriure, perque no estic sola a n'aquest món, hi ha més gent, que me veu i es preocupa per jo. I no puc tirar-ho tot avall així com així. Es hora de posar ses coses en ordre, i després.. ja vorem.
:O que heavy, també tens blog haha tens de tot tio! Un beso
ResponderEliminarXisca